Benvingut 2020

I ja tenim aquí al 2020: benvingut. Si fossis un any, series com el meu millor amic. Bon rollista, divertit, atent, fàcil…

Però aquest matí he pujat persianes i un gat negre m’esperava a la porta de casa. M’ha mirat i ha entrat. No sóc supersticiosa, però reconec que m’ha divertit l’anècdota.. i m’ha envaït un petit interrogant. Serà el destí?

Les aparences sovint enganyen. I aquest any tan rodó i bufó… ens ho posarà així de fàcil? Per si de cas, aquí deixo els meus desitjos:

Que el 2020 ens regali salut per gaudir de tota la resta. Que l’any ens ompli de carícies (moltes!), també en forma de mirades i paraules. Que seguim caminant, no per inèrcia, sinó per arribar on el nostre cor ens vol dur. Que sapiguem escoltar-lo. I guarir-lo quan faci mal. Que ens acompanyem quan ho necessitem. Que ens respectem els silencis quan les paraules s’estanquen. Que la llibertat esdevingui normalitat. Que tinguem molts atacs de riure. Que anem a dormir, cada dia, en pau. Que trobem l’escalf dels qui estimem. Que la vida ens regali molts amics i moments per estar amb ells. Que aprenguem a fruir del temps. Que normalitzem els errors i no ens faci por equivocar-nos. Que l’amor sigui l’únic camí. Que no confonguem orgull i dignitat. Que si juguem, ens divertim tots. Que visquem en majúscules. Que mai deixem de somniar, però el verdader triomf sigui despertar. Que obrim els ulls i ens agradi el que veiem. Que eduquem la mirada en la bellesa de ser. Que ens connectem amb el què (i el qui) ens sacseja l’ànima. Que l’any que ve ens retrobem, tots, amb desitjos complerts i nous somnis per perseguir.

I, per què no, que algun dia, els meus fills em facin cas a la primera 😉