Ariadnades

Dia abans de tornar de les vacances de Nadal:

-Tinc moltes ganes de tornar demà a l’escola!

-Ah, sí? I això?

– Perquè començaré Primer!

🙊

Avui, quan he tornat de la feina, estaves assejant amb el violí. Concentrada, amb els ulls closos, dansant al so de la música. T’he preguntat si m’acompanyaves a passejar la Nea i m’has dit que t’encantaria, però que tenies molta feina: havies d’assejar molt amb el violí perquè és la joguina que divendres portaràs a l’escola. (No oblidem que el violí és de joguina i toca sol) Però que t’encantaria, has repetit mirant-me seriosa desde la tassa del wc fent caca. Ets tan petita i tan gran alhora!! Tens una petita iaia visquent a dins, i sovint penso que la reconec en alguns dels teus gestos i expressions.

Avui m’has recordat per això al tan magnífic moment de la Phoebe de Friends de: «me encantaría, pero no me apetece». Encara ric sola.

Ariadna: viure amb tu és super divertit. Tu dius que sóc la millor mare que has «conexut»… i jo et dic que ets la millor companya de vida que podia haver tingut. Si t’hagués pogut dissenyar, no hauries sortit tan perfecte. M’encantes!! 🥰