Teixir la vida: buidar-se per omplir-se de nou

A vegades, necessito fer-me petita per després poder tornar a ser gran. A vegades, necessito buidar-me per després omplir-me de nou. Creixem, ens fem grans, madurem… Però, en essència, ens segueixen fent mal les mateixes coses.

Sovint reflexiono sobre les emocions que sentim, sobre com les gestionem i com ens relacionem uns i altres. M’obsessiona entendre la ment (i el cor) dels altres, els seus per què. A tots ens mou el mateix: la búsqueda d’afecte, de reconeixement, la seguretat, l’amor… La gran diferència radica en el camí que tracem per assolir allò que desitgem. Tots tenim la nostra història, un context que ens condiciona. Però, en el fons, la única diferència rau en ser honest amb un mateix. Com deia el gran Andrés Calamaro, «la honestidad no es una virtud, es una obligación».

Per mi, ser honest és un principi que no admet escletxes. Voldria que vosaltres, Quim i Ariadna, heredeu aquesta mirada i apliqueu els valors que ja teniu en la vostra estratègia diària. Tingueu els objectius que tingueu, mai feu res que no voldrieu que us fessin a vosaltres. És més: tracteu a tothom com us agradaria ser tractats. M’és igual si s’ho mereixen o no. Regalar somriures és un super poder que us farà més feliços a vosaltres en la mesura que feu feliços als altres.

Però ull. A la vida, esperareu que tothom apliqui la vostra filosofia… I això no passarà. I us faran mal. I no ho entendreu, i no sabreu gestionar les injustícies i us qüestionareu moltes coses i aprendreu però tornareu a caure… I encara us farà més mal i aleshores voldreu canviar vosaltres, però no ho feu mai!

A la vida hi ha lloc per tots. Trobareu el vostre espai. No serà sempre el mateix i, a vegades, aconseguir-lo tindrà un preu. A més, trobareu persones que teixeixen aliances amb l’única finalitat de combatre un enemic comú. Tampoc ho feu mai. Sigueu valents, aneu de cara. Si heu de deixar emprenta, que sigui el record del vostre somriure o la olor d’una abraçada. Les úniques aliances que val la pena crear són aquelles que construeixen, que sumen, que aporten. La maldat, els gelos i l’enveja consumeixen molta energia que desgasta, especialment, a qui la genera (tot i que si en sou víctimes -que en algun moment ho sereu-, descobrireu que a vosaltres també…).

A la vida, també, trobareu persones que estan en els bons moments, però que desapareixen en els dolents. També coneixereu persones que us saben acompanyar en els mals moments i que, tanmateix, no reaccionen igual quan el vent us bufa a favor. Les dues situacions fan mal. Molt mal.

No caigueu. Aixequeu-vos, somrigueu i recordeu les paraules de la vostra mare: envolteu-vos de persones amb qui us pugueu buidar i que, després, us ajudin a omplir-vos de nou. Aquestes són les que viuen alineades amb els nostres valors, les que de debó valen la pena i les que us estimaran pel que sou passi el que passi. Elles, poc a poc, formaran part de la vostra família i, amb elles, teixereu només coses boniques… I, en aquells instants, tindreu la certesa d’estar i ser on toca: teixint la Vida que voleu ✨

Avatar de Desconocido

Autor: Alexandra

Mare, filla, néta, germana, amant i amiga. Però sempre jo. Estimant la vida, estimant les paraules, estimant els moments. Intentant fer de viure la meva festa.

Deja un comentario