Fragments de vosaltres

Abril 2019. El millor que se li pot dir a una mare m’ho has dit avui tu, Quim.

«M’agrada viure. Sóc feliç que m’hagis creat», m’has deixat anar en un instant d’entusiasme vital. Ho has dit amb lleugeresa, sense prendre consciència del pes de les teves paraules.

M’ha fet tanta il.lusió escoltar aquestes paraules! Algun dia comprendràs, potser, la màgia de crear una vida. I aquell dia t’embriagarà una emoció a la que mai mai seràs capaç de posar-hi paraules. Saber que tu ets feliç de ser i de ser aquí, amb nosaltres, em conecta a la Vida. És com una injecció d’adrenalina, una certesa a la qual aferrar-me quan necessito ales per sobrevolar aquesta realitat que, sovint, necessito entendre desde fora.

Conscient de l’impacte de les teves paraules, has tornat al cap d’una estona amb un escrit que deia això mateix. T’he abraçat fort i ens hem mirat intensament als ulls, entenent-nos, com sempre fem quan parlem l’idioma del silenci.

Després tu, Ariadna, que ho havies escoltat, m’has dit mentre et dutxava: «Mai et deixaré d’estimar». I has afegit, capcota, i amb una certa timidesa poc habitual en tu:»Quan sàpiga escriure, t’escriuré coses precioses, mama» 🥰💛🙏🏻✨✨✨😂😂 Clarament havies percebut la màgia del moment i desitjaves fer-me sentir igual, ser-ne partícep. Ets una cuidadora super especial, baldufeta, i ho escriguis o no, tu sempre em fas sentir la millor mama del món.

I són tots aquests fragments de vosaltres els que composen el sentit de la meva vida. És per això que intento dibuixar aquests petits retrats vostres. Per tal que algun dia, quan ho llegiu, us veieu amb la meva mirada i us enlluerneu amb vosaltres mateixos tant com m’enlluerneu a mi.