Torno de passejar sense tu. Avui, a la nostra hora, t’he pensat -com sempre- i he recuperat la nostra rutina. L’Ariadna m’hi ha acompanyat. Un petit homenatge a les estones que compartíem cada dia. Una qüotidianitat que anyoro. Com a tu, la meva dolça.
“Mama, tu sabies que la Nea no tornaria oi? Per això em vas fer fer-li un petó”. No, no ho sabia. Però m’ho temia. Quan dilluns passat ens vam aixecar per anar a dormir i vaig descobrir el teu sagnat, se’m va caure l’ànima al terra. En els darrers dies, amb el tractament de cortisona, se’t veia més activa i amb gana. Però era només maquillatge. Per dins, la maleïda malaltia continuava avançant.
Ho vas aconseguir perquè no sabies que era impossible. Feia dies que ho pensava. Els veterinaris se sorprenien cada cop que et veien. T’havien pronosticat mesos de vida, però vas superar l’any sense perdre el somriure. Els animals sou un exemple de com acceptar la vida, la vellesa i la mort. Tu vas anar assumint les teves limitacions, a vegades penso que amb menys recança que nosaltres. El dol va comencem quan vam comprendre que no podies tornar a Bellver, les escales eren una petita tortura per tu.
I ara són altres minúcies del dia a dia les que esdevenen petites tortures per mi. Pujar les escales per anar a dormir sense acaronar-te abans. Marxar de casa sense donar-te la xuxe. Treballar, alçar la vista i empassar-me l’absència. Despertar-me i no sentir la cua colpejant el terra d’alegria de veure’m. Arribar i que no em rebis. Gaudir del silenci del jardí sense la teva companyia. Encongir-se’m el cor cada cop que haig de llançar unes sobres que et deleitarien. Fer més arrós per tu i no poder donar-te’l. Tenir-te al meu costat, estigui trista o contenta. Passejar amb tu i el Quim, sent còmplice silenciosa de les nostres confidències. Fer una foto i que hi vulguis sortir. Parlar-te. Viure’t.
Però ara sé que em toca atravessar aquest dol. Desacostumar-me de totes les coses bones que m’has regalat. Agraïr que has estat la millor companya de viatge en aquesta dècada tan especial. Saber que no et podiem demanar res més. Anhelar haver estat la teva millor família. I recordar-te perquè segueixis viva en la nostra història.
Gràcies per tant 💛✨
Paraules per tu 