Algun dia

Tornant a casa, passejant la Nea desde ca la Laura, m’has anunciat que t’has fet gran. “M’he fet gran, mama”, m’has dit amb un deix d’orgull, però amb una naturalitat que donava la raó a les teves paraules. “I això per què ho dius?”, he volgut saber jo. “Perquè és la veritat”, has sentenciat de nou amb rotunditat. I has continuat saltironejant pel carrer, aliena a les llums que les teves bambes anaven coreografiant al ritme dels teus passos.

Casualitat o no, aquesta nit m’has demanat que et llegís ‘Algun dia’, el conte que em va regalar l’Alba quan estava embarassada del Quim i que un dia ens va deixar a les dues plorant. “N’estàs segura? Te’n recordes de què va?”, he intentat guanyar temps jo. “Sí, és una mica trist però molt bonic”, has fet tu obrint ja la primera pàgina. Així doncs, te l’he llegit i he deixat que als sis anys deixessis volar la teva imaginació, imaginant tot el què algun dia viuràs, sentiràs i experimentaràs. M’has anat acaronant la cara, conscient de la melangia que les teves ales em provocaran algun dia.

Però Ariadna, mai deixis de volar. Ni per mi ni per ningú. Vola lliure, però tingues sempre clara la direcció. Jo només desitjo a la Vida poder veure com emprens el camí i acompanyar-te el màxim que em sigui possible.

Algun dia, però, et faltaré. Aquell dia mira el cel, com sempre fas, i observa les estrelles. Seré en el cel de mares i continuaré cuidant de tu. Desitjo poder deixar prou empremta en el teu cor com perquè m’hi portis sempre a dins. Mai et sentis sola, mai creguis que no pots continuar el camí. Tens l’alegria dins i una ànima preciosa amb ganes de devorar la vida. Fés-ho!

Algun dia comprendràs que la por més gran d’una mare és deixar els seus fills. La incertesa de no saber com estaran. Tu tens al Quim i tan de bo continuïs tenint el teu pare i totes les amigues que tant t’estimaran. Perquè ets Llum i et fas estimar. Ets una espurna de vida, un raig de llum a l’hivern, una nota musical enmig del silenci. Ets especial i no ho dic perquè sigui la teva mare. Ho dic perquè ho crec de debó. Més d’una vegada he pensat que si m’haguessin deixat dissenyar-te, no hauria sabut fer-ho tan bé.

Adoro la teva espontanietat. Ets autèntica i honesta en els teus sentiments. Divertida. Sensible. Carinyosa. Atenta. Ets Amor.

Tot això per dir-te que algun dia, ho sé, seràs molt i molt feliç.