El senyor que ens regalava maduixes si el felicitàvem. Ser recordat així, amb un somriure, per una nena de sis anys. Perquè com d’important és celebrar els aniversaris, agrair la Vida i abraçar els camins que ens queden per caminar.
I imagino, de nou, com de terrible intuir la finitud, encertar que el final que tots temem ja està aquí. Saber que ens hem d’acomiadar dels qui estimem, del que estimem. L’espectacle continuarà, però qui sap si el veurem. Acceptar el que hem viscut i, el més angoixant, el que hem deixat de viure i el que ja mai viurem.
Tan ple de vida, per sempre. Per mi sempre seràs el guerrer més valent de la maorí del 2019. Avui, tota la tribu et plora.
Kia Kaha ✨
Paraules per tu 