Feliç No Aniversari, papa. Avui faries anys. Inevitable recordar amb tristesa el teu darrer aniversari, embriagats de desolació per saber que no hi havia res a celebrar més que els dies que encara ens quedaven de xerrera amb tu.
I el que donaria ara per tenir-te aquí, al meu costat, amb el teu tarannà seré, escoltant les meves cabòries del dia a dia, tafanejant en la qüotidianitat del nostre entorn o aprofundint en la màgia de l’univers. Un univers del que ara formes part, per sempre. Com sempre rauràs al meu cor i al dels qui et vam estimar.
Feliç No Aniversari, papa. Desitjo que, allà on siguis, puguis sortir a córrer com tant t’agradava. Que al tornar, et dutxis escoltant música ben forta -la Trinca o Maria Dolores Pradera, per exemple- i quan acabis et regalis una cervesa ben fresca. Desitjo que allà on siguis puguem acompanyar-te, perquè ara estàs envoltat de màgia i segur que és possible, i ens convidis a dinar a un bon restaurant que ens vols descobrir, perquè cal conèixer sempre bons nous restaurants.
Feliç No Aniversari, papa. Desitjo que, allà on siguis, ahir veiéssis el Barça- Madrid i cada oportunitat de gol es convertís en un espectacular gol a porteria. Fins i tot que se’n marquéssin algun de ridícul a pròpia porta i pogués escoltar des d’aquí les teves rialles fortes i clares. Desitjo que puguis llegir hores i hores sobre història, astronomia, antigues civilitzacions o alguna novela d’actualitat.
Feliç No Aniversari, papa. Desitjo que no ens trobis gens a faltar perquè ens veus i sents el nostre amor, que no s’apaga, ben present. Desitjo que t’hagis reunit amb el teu pare, la teva mare i els teus estimats germans. Et van a venir a buscar, com tu desitjaves, el Josep Maria i el teu pare? Segur que sí.
Feliç No Aniversari, papa. Et desitjo un dia rere dia ple de poesia i paraules boniques i acudits escatològics o verds amb els que tan reies. Desitjo que estiguis tranquil veient com el Jordi continua amb la seva vida, liderant-la més que mai i agafant les regnes de la nostra petita família com si fos tu (quina ràbia em fa, a vegades a mi, que ara també ell s’hagi sumat a aquestes petites bronques de control que em feies tu!).
Feliç No Aniversari, papa. Desitjo que tu i la mama us hagueu retrobat també i hagueu solucionat els vostres assumptes pendents. Desitjo que ens cuideu com vau fer quan us teníem aquí. I desitjo que vosaltres no necessiteu que ningú us cuidi perquè esteu plens de Vida i de la vostra energia tan especial.
Feliç No Aniversari, papa. Desitjaria no acabar mai aquesta carta i seguir parlant amb tu hores i hores sota el cel estrellat de Bellver, amb la nostra Nea jaient als peus fins que la son, lentament, ens guanyés… i despertar… i seguir junts, i que tot això que ens va passar hagués estat només un somni terrible…
Feliç No Aniversari, papa. Gràcies per tant i per sempre. T’estima sempre, la teva Alexandreta.