Avui només vull escriure quatre ratlles per tu, Quim. O per mi, més ben dit, tot i que naixen de tu. Ahir em vas dir que m’estimes més que a la teva pròpia vida. I no sé pas on has escoltat aquesta expressió -o si t’ha nascut del cor- però les teves paraules em ressonen una i altra vegada.
I aquest eco teu m’emociona profundament, comprenc que és un reflex de la intensitat dels teus sentiments. Ho vas verbalitzar amb un punt de sorpresa tu mateix i ho vas repetir diverses vegades, com consolidant i païnt el teu sentir. Que important és posar-hi paraules, oi? Sense elles se’ns fa impossible digerir algunes emocions. I tu comences a aprendre’n i jo estic tan orgullosa de tu…
Tanmateix no vull que m’estimis més que a la teva Vida. De fet, no vull que estimis res més que a Tu (fins el dia que siguis pare, si ho ets, que aleshores serà una altra història). Desitjo que t’estimis intensa i sincerament, que siguis benèvol amb tu mateix, indulgent amb les teves petites imperfeccions, que et fan ser tu mateix i que formen part de la teva essència en la mateixa mesura de les teves coses esplèndides. Estima’t a tu primer per davant de tot i això et farà ser lliure per estimar apassionadament i desinteressadament als altres.
T’estima (més que a la seva pròpia Vida) la teva mare…
Paraules per tu 