A voltes em regiro i tanco els ulls però no m’adormo. A voltes allargo el moment d’anar a dormir perquè no em vull retrobar amb mi mateixa.
A voltes, i això passa, no em caic bé ni a mi mateixa.
I, quan això passa, com dolen les absències. Totes.
A voltes també us passarà a vosaltres. Tant se val quina sigui, la vida està plena de presències i d’absències. I a vegades no cal que passi gran cosa perquè el cor passi de sentir-se ple de joia a morir d’anyor. Del que sigui.
I, quan això passi, veniu a mi. Sempre hi seré. Però sobre tot tingueu clar, que la joia torna. Només ho heu de desitjar i educar la mirada.