Anar i tornar, infinitament

Quim, patufet meu…

Acabo d’escriure una carta per l’Ariadna i necessito adreçar-te també a tu unes paraules. I no pensis que tu vas darrere d’ella. Que ens coneixem. Avui ha estat ella la que m’ha sacsejat amb les seves llàgrimes, però tu ets la personeta que possiblement més m’ha remogut de la meva vida.

Sempre he pensat en la sort que he tingut de que hagis arribat a la meva vida. Tens només 7 anys i has esdevingut el meu petit gran mestre. Tens un cor tant gran, amor meu. Ets bondadós, generós, humil, autèntic, tendre, sincer, divertit… Però no ho dic jo perquè sóc la teva mare. La Mercè, la teva mestra de primer, em va dir que amb el teu cor i les teves capacitats «només podrien fer coses bones amb tu». Se’m va gravar.

Ets molt inquiet, no pares ni calles un moment. Necessites expressar amb paraules i amb el cos tot el que penses i tot el que sents. I vius tan intensament, que a vegades se’t fa difícil a tu -i als que t’acompanyem també- suportar les emocions en aquest cos tan alt i prim que tens.

Fa unes setmanes que a la feina se m’ha girat molta feina i estan sent uns dies complicats. No fa gaire em vas preguntar que què em passava. «És complicat, carinyu», et vaig respondre quan em vas retreure que jo no t’explicava mai les meves coses (…!). Aleshores, en un gest que molts adults són incapaços de fer, em vas agafar de la mà i em vas conduir a l’escala on em vas instar a seure al teu costat. «Explica-m’ho de manera que jo ho pugui entendre», em vas dir.

Potser ara ho llegeixes i no et sembla gran cosa. Però, Quim, a mi em sembla brutal. Cada cop que hi penso, em sento tan orgullosa de tu. Crec que és una de les anècdotes que millor descriu la teva manera de ser. L’Eli, la teva mestra d’aquest any, em destaca sorpresa -sempre que xerrem- la teva capacitat d’aprenentatge; però, sobre tot, les ganes i l’entusiasme que hi poses. Tens anhel per la vida i curiositat per entendre el món. Amb aquesta equació crec que passi el que passi, tens les eines per ser feliç. I, com em va deixar escrit l’avi a mi: ser feliç és el més important en aquesta vida.

No perdis mai aquesta capacitat per emocionar-te amb les petites grandeses que ens regala la vida. I, sobre tot, no deixis mai de tractar a les persones amb aquesta cura i amor. T’acompanyaré tota la vida, tant si hi sóc com si no em veus… com l’estel de l’avi. T’estimo petit meu i sóc tan feliç de ser la teva mare… No ho oblidis mai. Una abraçada enorme i et seguiré escrivint i pensant i estimant d’aquí fins a la lluna, anar i tornar, anar i tornar, anar i tornar… (com tantes nits ens adormim dient-nos)…