Anneta

Avui he descobert que la iaia Pepita hagués desitjat dir-se Anna perquè li diguessin l’Anneta, com a la seva iaia. Ella parla amb admiració de la seva iaia. Una dona amb caràcter, una de les primeres en depilar-se i en tallar-se el cabell a l’estil garçon. Una dona que ballava molt bé i que gaudia la vida sense por.

Ella parla així de la seva iaia i jo podria parlar així d’ella. No és l’Anneta, és la Pepita, però ella és una de les meves persones preferides en aquest món, sense cap mena de dubte, i una de les dones que més admiro.

L’adoro. L’adoro quan arribo a veure-la i em mira sorpresa, seguida d’un somriure de felicitat. L’adoro perquè la seva mirada és casa meva, perquè les seves carícies són la meva infantesa i les seves paraules saben guarir el meu cor. L’adoro perquè sap llegir-me l’ànima i perquè les seves veritats m’inspiren i m’ajuden a aterrar la meva ànima en aquest món que a vegades, sense adonar-me’n, tendeixo a sobrevolar…

Avui hem parlat de les seves memòries, d’una vida íntima que sap compartir contagiant el seu bon humor per la vida – malgrat els terribles cops que la mateixa li ha donat.

Avui hem parlat de la seva infantesa i la seva juventud, dels seus amors idealitzats i també dels realitzats, de la família i de l’època que li va tocar viure. Avui m’ha mirat i m’ha dit que ella també portava shorts com els meus i que, per això, algunes mares no volien que els seus fills anéssin amb ella. Que preferien una noia amb pantalons llargs i amb menys ganes de ballar. Però ella, diu, en tenia molts de pretendents. I és que els somriures francs, l’amor a la vida, l’autenticitat i l’espontanietat ens atrauen a tots, oi?

Ella és un exemple de com la vida pot fer mal, però en tu rau el secret de com la vols viure. Ella és un exemple de com, amb 99 anys, pots seguir despertant pretendents de totes les edats. Perquè, al final, el nom només és una etiqueta si tu ho vols i tots podem ser allò que volem… si de veritat ho volem.