Per vosaltres

A tu, que em desfàs i tot t’ho donaria quan em somrius amb la teva barreja de picardia i tendresa, amb uns ulls brillants i una boca petonera que ja suma dues pigues…

I a tu, que ets el meu tresor i la resposta a tants anhels i preguntes, que em regales alegria cada cop que et miro…

A tu de nou, Quim, per ser el meu petit mestre. Per avançar junts a petites passes que ens porten a compartir grans somnis i aventures. A aprendre l’un de l’altre, a mirar-nos i entendre’ns sense que calgui res més que tu per mi i jo per tu.

I a la meva petita Arianne, que contagia la seva màgia perquè té el do del qui no ho sap. Generosa amb la vida, amb els altres, dolça i alegre per igual, sensible i trapella, passat i futur.

A vosaltres us regalo ara i avui aquestes paraules i transformo aquest dietari de l’avi en el vostre Arletaire. Algun dia us ho explicaré, però hi ha vegades que la vida et creua amb persones que et fan regals inesperats. I a mi m’ha passat descobrint el meu amic Uri, que m’ha despertat una iniciativa que vaig començar en nèixer el Quim però vaig deixar… Potser perquè en aquell moment no volia respostes. Perquè a vegades, a la vida, cal saber quan estàs disposat a mirar endins i quan no. O simplement si el que sents ets capaç de verbalitzar-ho, d’exterioritzar-ho… o no.

I aquest vespre la màgia fluïa entre els tres. Deia l’Ariadna riallera que li encantava tenir una mama així (que fa petons de peixets). I que porta la mama sempre al cor. I el Quim responia que ell volia la mama només per ell. Ai els gelets… Però com us estimeu. I com em feu de feliç. Tant que no vull que tot el que sento i tot el que compartim es perdi mai.

Així que ara això va de vosaltres i de mi i de la vida. Que si mai no arribo a poder-vos explicar algunes coses, almenys les pugueu llegir i sentir-me tant a prop com us sento jo quan seieu cadascun a una cama i ens abracem fort ben fort i ens estimem més encara més…

Aquí descobrireu el vostre avi, a qui desitjo que mai oblideu. I junts descobrirem bocins de tots nosaltres, dels qui ens envolten i dels qui estimem, però també dels qui es tiren pets i no volem tenir de companys a vegades… perquè a la vida hi ha de tot i de tot cal parlar-ne!

Bona nit petitons meus….