Instants

Màgica nit de Sant Joan. Revetlla al carrer amb amics, veïns i coneguts. Adults rient, nens corrents, tots dansant la vida i gaudint de compartir un mateix espai i un mateix moment. Instants en el què tots deixem enrere les preocupacions i centrem tots els sentits en l’aquí i l’ara. Instants que, temporalment, ens agermanen.

L’Ariadna reclama de sobte la meva atenció. Vol que miri amb ella l’estel de l’avi. Torno per uns segons a l’altra realitat. Beso el seu front, l’abraço i gaudeixo en silenci amb ella del teu record. Instants que ens fusionen.

Dinar dels 40. El tercer o el quart, ja? Alegria i bona energia, la resta no compta. L’Ariadna reclama de nou la meva atenció. Vol saber quan va ser el primer cop que va somriure l’avi. Torno per uns segons a l’altra realitat i ja m’hi quedo. L’avi somreia sempre, oi?, li contesto. I, de nou, gaudeixo amb ella en silenci del teu record.

No m’agrada pensar en la teva absència els dies assenyalats. Però la sento. I, tanmateix, si sóc honesta encara em dol més la teva absència diària. No poder trucar-te perquè sí, només per recomfortar-me amb la teva veu. No poder comptar amb tu. No riure amb tu. No t’he perdut només a tu; amb tu he perdut també una part de mi.

Però ja ho sabíem. I és ara que descobreixo que l’absència també pot esdevenir rutina i que, a vegades, dues realitats poden conviure sense alterar una mateixa essència.

Instants amb tu sense tu, instants de màgia. Al cap i a la fi, només instants.