Arribar al cap de setmana i no trobar un moment per estar junts. Comprar un vol pels quatre al destí amb el que somniava feia anys i no poder trucar-te als dos minuts per compartir-ho amb tu. Anar a la tutoria del Quim, que me’n parlin amb el cor, i desitjar que allà on siguis també ho escoltis. Acaronar a l’Ariadna mentre crida ‘vull l’avi, vull l’avi’ i plorar amb ella perquè jo també et vull.
Tancar els ulls quan me’n vaig a dormir i recordar-te a punt de morir. Plorar. Sense ganes, sense esma.
Aixecar-me pel matí amb el cor trist però ensopegar amb mil raons per somriure.
El meu dia a dia sense tu. A voltes amb ganes de vida, a voltes enfadada amb ella.
I, tanmateix, sempre sempre sempre… agraïda per tu, agraïda per tant.
Paraules per tu 