Dius que ja no ets el que nosaltres coneixíem. Que t’agradaria ser-ho; però que no pots. Creus que no ho entenem. I la vida et fa mal.
Ens demanes que busquem en un calaix de casa teva, on saps que no tornaràs, si t’hi vas deixar el bon humor. El teu tarannà busca la broma. Però la vida et fa mal.
El silenci. El vertigen. El temps. Mirar cap endins és necessari però no hi veig res, manca llum. Tinc por. És teva o és meva?
La trascendència de l’ésser o no ésser. La pau que necessites però que et dol trobar. Quan la vida sagna, quan la vida ensuma el final. Quan a l’horitzó només hi ha cel.
La vida que dol.
Paraules per tu 