A vegades em pregunto si de tanta vida que desprenies, l’has consumit abans d’hora. Vida en la teva rialla, vida en les teves paraules, vida en la teva mirada. Omples els espais, les persones i les ànimes de vida. I de vida has contagiat el cor i l’esperit dels teus amics, dels qui t’hem estimat, dels qui t’acompanyem, dels qui hem tingut el plaer de conèixer-te. Tossut, perquè ho ets i molt. Geniut, que també ho ets i més. Però proper, afable, culte, un xerraire incansable, rialler, bromista, enèrgic. Un home de vida.
Molts em diuen que ets el seu millor amic. La persona amb qui més han congeniat en aquesta vida. Ets la seva família. Un germà perdut, un germà trobat. De tu he après el valor de l’amistat. Que els amics de debó són família, que la família de debó són amics. Vespres al voltant d’una taula, fent una copa i rient la vida, recreant escenes, gesticulant paraules, construint vincles, records, omplint la memòria de tanta vida… Un home de vida.
I per vida, la que m’has ensenyat. Que qui als 20 no és comunista no té cor, però que qui als 40 encara ho és no té cap. Que cal ser feble amb els febles i fort amb els forts. Que mai confongui la urgència amb la importància. Que no importa el que tu pensis, que sempre faci el que jo cregui. Que seré bona faci el que faci si ho vull fer. Que a la vida, passes curtes i vista llarga. Que per llibres mai manquin diners. Que un cel d’estrelles és per gaudir-lo. Que a la vida cal acceptar que, a vegades, no podem guanyar però que sempre hem de ser forts. Un home de vida.
Ara la teva fortalesa radica en l’acceptació d’una única veritat. Una veritat que et nega la teva gran passió: la vida. Tu, home de vida, esperant la mort. Mai t’hava admirat tant.
Paraules per tu 