Pensant en tu

I què puc dir-te? Respires i expliques, sense obrir els llavis, que acceptes la mort. Vius amb dignitat i generositat els teus darrers dies, setmanes o mesos de vida. No saps què t’espera, però saps que no pots esperar gaire. I mires a l’infinit, potser per no mirar els meus ulls. Potser per no veure la por que em fa perdre’t. O potser per no veure’t en els meus ulls i prendre consciència del dolor que et fa perdre’m. I jo em perdo també en el silenci que ens acompanya i que no sé si vull omplir de res que no siguin les carícies que et deixes fer a la mà.

Escolto ‘Palabras para Julia’ i és inevitable que caiguin algunes llagrimes. Però em pot la vida. No m’enfonso perquè em necessites forta. Perquè si una cosa he aprés de tu és a estimar la vida. I la vida és or però també verí. I com deia la cançó, més d’una i dues vegades m’he sentit ‘perdida y sola, y tal vez querrás no haber nacido’. Però aleshores toca el vers que m’encèn l’ànima i que diu…

«Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo…»

Així doncs sempre et recordaré incitant-me a viure i aquesta serà la més bella herència que mai em podries deixar. Però aprendre a viure sense tu… Intento començar a fer-me’n a la idea, però em fa tant mal que sento que estic en un somni, que no és real. I no vull despertar perquè temo que ja no hi siguis, que ja hagis marxat. Com quan desperto enmig de la nit i em véns al cap i ja no sé què és veritat o què és un somni, però tinc por com quan era petita i venia a arraulir-me al llit al teu costat.  Però ara ja no hi ets i, segurament, ara tu tinguis més por que jo. I això em trenca el cor.

Pensant en tu.